Els jaciments paleontològics de Coll de Nargó
 
La importància d’aquests jaciments, a part de la que els confereix el propi fet de ser restes de dinosaures, rau en la proximitat de la seva edat amb el límit K-T (Cretaci – Terciari), moment en què es produeix l’extinció dels dinosaures, factor que li confereix un valor científic afegit.
L’existència de restes fòssils de dinosaures, en aquesta zona era coneguda per la comunitat científica des dels anys 50, però el seu estudi sistemàtic no va començar fins l’any 2002.
Les datacions inicials situen aquestes restes fòssils dins del Cretaci Superior (Campanià- Maastrichtià), i per tant un jaciment dels darrers dinosaures.
Els materials que contenen aquests fòssils corresponen a ambients de transició (costaners i deltaics) i planes d’inundació fluvial.

  
 
Paleografia de Coll de Nargó

 
 

Els afloraments fòssils de dinosaures apareixen al llarg de més de 200 m de columna estratigràfica, per tant aquesta zona va ser un hàbitat preferent dels dinosaures durant un llarg període de temps (probablement centenes de milers d’anys) i, concretament, un indret ideal per a la nidificació.
Columnes estratigràfiques de Coll de Nargó

Es tracta d’un dels jaciments d’ous de dinosaure més importants del món, juntament amb desert del Gobi (Mongòlia), la Patagònia (Argentina) i Montana (USA).
Des de l’any 2002 l’ADAU (Amics dels dinosaures de l’Alt Urgell) realitza prospeccions i estudis en la zona de la Vall del riu Sallent, dins del projecte Recerca dels jaciments paleontològics del trànsit Mesozoic-Cenozoic continental català, dirigit pel Dr. Àngel Galobart, del Museu de Paleontologia de Sabadell, que té vigència fins l’any 2006.
Actualment l’estudi del jaciment es desenvolupa en el marc del Projecte de recerca dels jaciments paleontològics del trànsit cretaci/paleògen del prepirineu català: sistemàtica paleoecologia i implicacions paleobiogeogràfiques. 2007-2011 dirigit pel Dr. Àngel Galobart Lorente Institut Català de Paleontologia.
La magnitud del jaciment ha fet necessària l’elaboració d’un Pla de Gestió que permetrà prioritzar actuacions de recerca, conservació, protecció i al mateix temps establir espais de divulgació.
Com a resultat de les prospeccions s’ha pogut localitzar i inventariar una gran quantitat de nius, ous ,closques, petjades i icnites...de dinosaure.
El conjunt paleontològic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: Sallent , Pinyes-Santolària i Nargó